ELS DELICTES PATRIMONIALS ENTRE FAMILIARS

Es poden cometre delictes patrimonials entre familiars? És a dir, es pot condemnar a un familiar que m’ha furtat o robat? En aquest article parlarem sobre els delictes patrimonials comesos entre familiars i al seva regulació legal.

En principi, donat que el codi penal castiga a tota persona que roba o furta una cosa que pertany a una altra, podem pensar que també es castiga penalment al familiar que comet aquests fets contra un altre familiar. Però aquesta deducció és parcialment errònia, ja que el codi penal espanyol estableix a l’article 268 del Codi Penal que eximeix de tota responsabilitat penal, sempre que no hagi concorregut violència o intimidació, a qui hagi comès o participat en un delicte patrimonial contra qui és el seu cònjuge (sempre que no estigui separat legalment, o de fet, o en procés judicial de trencament familiar), contra el seu ascendent, descendent, germà (per natura o per adopció), o afí en primer grau si manté convivència.

L’article 268 del Codi Penal concretament estableix:

1. Están exentos de responsabilidad criminal y sujetos únicamente a la civil los cónyuges que no estuvieren separados legalmente o de hecho o en proceso judicial de separación, divorcio o nulidad de su matrimonio y los ascendientes, descendientes y hermanos por naturaleza o por adopción, así como los afines en primer grado si viviesen juntos, por los delitos patrimoniales que se causaren entre sí, siempre que no concurra violencia o intimidación, o abuso de la vulnerabilidad de la víctima, ya sea por razón de edad, o por tratarse de una persona con discapacidad.

2. Esta disposición no es aplicable a los extraños que participaren en el delito.”

Tot això s’anomena jurídicament “excusa absolutòria” i té la seva raó de ser, tal i com ha establert el Tribunal Suprem, en no criminalitzar actes realitzats dins de grups familiars units per forts vincles de sang per tal de no perjudicar la reconciliació familiar. A més, també es basa en el principi general de mínima intervenció i última ratio del dret penal que regeix en el nostre ordenament jurídic.

La persona víctima d’un delicte patrimonial per part d’un familiar seu sí que podrà exercir contra aquest totes les accions civils pertinents per protegir els seus drets.

A QUINS DELICTES S’APLICA L’EXCUSA ABSOLUTÒRIA?

Només als delictes patrimonials regulats en els Capítols I a X del Títol XIII del Codi Penal:

– Furt

– Robatori

– Extorsió

– Robatori i furt d’ús de vehicles

– Usurpació

– Estafa

– Administració deslleial

– Apropiació indeguda

– Defraudacions de fluid elèctric i anàlogues

– Frustració de l’execució

– Insolvències punibles

– Alteració de preus en concursos i subhastes públiques

– Danys

A QUINS FAMILIARS S’EXTÉN L’EXCUSA ABSOLUTÒRIA?

– Als cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del seu matrimoni.

– Als ascendents.

– Als descendents.

– Als germans per naturalesa o per adopció.

– Als afins en primer grau, si viuen junts.

Són extensives al concepte de “cònjuge” d’aquest precepte, segons determina el Ple Jurisdiccional del Tribunal Suprem de març del 2005, les relacions d’anàloga significació, com ara, les relacions estables de parella.

QUÈ PASSA AMB ELS ALTRES DELICTES?

Respecte els altres tipus de delictes, l’article 103 de la Llei d’Enjudiciament Criminal impedeix als familiars abans esmentats que puguin exercir accions penals entre sí en cas de delictes patrimonials, però poden fer-ho quan es tracti de “delictes contra les persones” i/o el delicte de bigàmia.

Dins dels delictes contra les persones s’han inclòs jurisprudencialment tots aquells que afecten a drets personalíssims com els que afecten a la llibertat, la llibertat sexual, la intimitat, etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *