El passat 21 de desembre de 2016 es va donar a conèixer la sentència del TJUE sobre les clàusules sòl, en concret, sobre la retroactivitat dels efectes restitutoris de la declaració de nul·litat d’aquestes clàusules. Aquests efectes havien estat limitats pel Tribunal Suprem en les seves sentències de 9 de maig de 2013 i 25 de març de 2015.
En la seva sentència, el Tribunal de Justícia considera que el Dret de la Unió Europea s’oposa a una jurisprudència nacional en virtut de la qual els efectes restitutoris vinculats a la nul·litat d’una clàusula abusiva es limiten a les quantitats indegudament pagades amb posterioritat al pronunciament de la resolució judicial mitjançant la qual es declara el caràcter abusiu de la clàusula.
Fins a aquesta sentència, els Jutjats de Primera Instància i les Audiències Provincials espanyoles han mantingut majoritàriament el criteri d’aplicar la retroactivitat total dels efectes de la nul·litat de les clàusules sòl basant-se en l’establerts a, el qual disposa: “Declarada la nul·litat d’una obligació, els contractants han de restituir-se recíprocament les coses que haguessin estat matèria del contracte, amb els seus fruits, i el preu amb els interessos, tret del que es disposa en els articles següents”.
Tanmateix, el Tribunal Suprem, en les seves sentències anteriorment esmentades, va limitar els efectes inherents a la declaració de nul·litat de les clàusules sòl per tal de beneficiar a les entitats financeres al·legant, incomprensiblement, que això es feia per raons de seguretat jurídica. Y va establir que els efectes de la nul·litat de les clàusules sòl únicament es produirien a partir de la data en que es va dictar la seva sentència de 9 de maig de 2013.
LES CLAUS DE LA SENTÈNCIA DEL TJUE
El Tribunal de Justícia estableix que les clàusules abusives no podran vincular al consumidor, en les condicions estipulades pels Drets dels Estats membres, corresponent a aquests l’obligació de preveure els mitjans adequats i eficaços per a que cessi l’ús d’aquestes clàusules. El Tribunal de Justícia explica que correspon al jutge nacional, pura i simplement, deixar sense aplicació la clàusula abusiva, de tal manera que es consideri que aquella clàusula no ha existit mai i que, d’aquesta forma, no produeixi efectes vinculants per al consumidor. La declaració judicial del caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en la que es trobaria el consumidor de no haver existit aquella clàusula. en conseqüència, la declaració del caràcter abusiu de les clàusules sòl ha de permetre la restitució del avantatges obtinguts indegudament pel professional en perjudici del consumidor.
A més, aquesta Sentència estableix, en relació a la limitació dels efectes de la nul·litat de les clàusules sòl establerta pel Tribunal Suprem, que: “La limitació en el temps dels efectes derivats de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl priva als consumidors espanyols que van celebrar un préstec hipotecari abans de la data del pronunciament de la sentència del Tribunal Suprem del dret a obtenir la restitució de les quantitats que van pagar indegudament a les entitats bancàries”.
Y, a més, la sentència del TJUE conclou dient que “Per tant, aquesta limitació en el temps resulta una protecció dels consumidors incompleta i insuficient que no constitueix un mitjà adequat i eficaç per a que cessi l’ús de les clàusules abusives, en contra del que exigeix la Directiva”.
QUÈ HAN DE FER ARA LES PERSONES AMB CLÀUSULES SÒL QUE NO HAN RECLAMAT?
El 20 de gener de 2017 el Govern va aprovar el Reial Decret-llei 1/2017, de mesures urgents de protecció dels consumidors en matèria de clàusules sòl, en el que estableix un mecanisme extrajudicial per a resoldre les reclamacions dels consumidors en matèria de clàusules sòl. El procediment serà obligatori per a l’entitat financera quan ho sol·liciti el client i aquesta tindrà tres mesos per arribar a un acord i resoldre les reclamacions.
El Ministeri d’Economia ha emès una nota de premsa en la que recorda que el TJUE va emetre una sentència el passat 21 de desembre de 2016 en la que disposa que la restitució de les clàusules sòl abusives ha de produir-se des de la data de la signatura del contracte d’hipoteca. Amb aquesta decisió, el TJUE va aclarir que els efectes econòmics de la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 sobre aquest aspecte no es limiten a aquesta última data, sinó a tota la vida de la hipoteca.
FORMES DE RECLAMACIÓ:
Totes aquelles persones que tinguin clàusula sòl a les eves hipoteques poden acudir a dues vies per a reclamar: l’extrajudicial o la judicial.
1.- RECLAMACIÓ EXTRAJUDICIAL.
S’estableix un mecanisme de reclamació prèvia a la interposició de demandes judicials, voluntari pel consumidor afectat per clàusules sòl. Per a les entitats de crèdit és obligatori posar en marxa, en el temrini màxim d’un mes, les mesures per a donar compliment al procediment. A més, han de garantir que aquest sistema és conegut per tots els consumidors amb clàusules sòl en els seus contractes.
El consumidor pot dirigir una reclamació a la seva entitat de crèdit. Un cop rebuda la reclamació, l’entitat haurà de remetre al consumidor un càlcul de la quantitat a retornar, incloent els interessos o, alternativament, les raons per les que considera que la reclamació no és procedent. Després de rebre la comunicació, el consumidor haurà de manifestar si està d’acord amb el càlcul y, si ho està, l’entitat realitzarà la devolució de l’efectiu. Tot el procés es farà en un termini màxim de tres mesos.
Alternativament, el consumidor i l’entitat podran acordar mesures compensatòries diferents a la devolució de l’efectiu com, per exemple, la novació de les condicions de la hipoteca. En aquest cas, l’acceptació epr part del client haurà de ser manuscrita, després d’haver estat degudament informat del valor econòmic de la mesura alternativa.
2.- RECLAMACIÓ EN VIA JUDICIAL.
El consumidor podrà decidir acudir a la via judicial directament, però un cop iniciat el procediment extrajudicial i fins que s’hagi resolt, les parts no podran exercir entre si ninguna acció judicial o extrajudicial alternativa. També s’estableix la possibilitat de que, en les demandes judicials que ja estan en curs a l’entrada en vigor d’aquesta norma, les parts, de comú acord, puguin sol·licitar la suspensió d’aquestes per sotmetre’s al tràmit extrajudicial.
En el cas de les costes judicials, s’estableixen mecanismes que incentiven que l’entitat resolgui de forma adequada i de bona fe. Per un costat, si el consumidor demanda a l’entitat després de no arribar a un acord en la reclamació extrajudicial i la sentència que s’obté és econòmicament més favorable per a ell, l’entitat serà condemnada en costes.
D’altra banda, si el consumidor acudeix a la via judicial directament sense utilitzar la reclamació prèvia i l’entitat de crèdit s’aplana totalment abans dels tràmit de contestació a la demanda, l’entitat no serà condemnada en costes.
El procediment de reclamació extrajudicial tindrà caràcter gratuït. Es preveu, a més, una reducció dels arancels notarials i registrals derivats de les novacions de contractes que puguin resultar de l’adopció de mesures compensatòries diferents a la devolució de l’efectiu.
En el cas de que s’hagi d’acudir a la via judicial, és preceptiva l’assistència d’advocat i procurador. A més, és convenient acudir a un advocat abans d’iniciar el procediment de reclamació extrajudicial (o un cop iniciat, però abans de decidir sobre l’oferta realitzada per l’entitat financera) per a que aquest professional ens faci un càlcul sobre tot allò que s’ha pagat de més i ens confirmi si l’oferta fet pel banc és correcta, aixió com per a que ens faci un recàlcul del quadre d’amortització (el que s’ha pagat de menys de capital i el que s’hauria pagat en cas de no haver-se aplicat la clàusula sòl).
A ROCA ADVOCATS estem a la seva disposiciño per a resoldre tots els seus dubtes sobre les clàusules sòl i realitzar el càlculs dels diners que vostè ha pagat de més a la seva entitat financera.